Hisenda i el teu banc tenen una comunicació més fluida del que penses. Això és el que li diu sobre el teu compte bancari i els teus moviments i a partir de quines quantitats està obligat a informar.
A Espanya Hisenda i el teu banc mantenen una bona relació i una millor comunicació. Per això precisament l´esborrany de la renda conté les teves principals dades bancàries, perquè no les hagis d´incloure a mà.
Aquesta és la part positiva d´aquesta comunicació, la negativa és que Hisenda pot indagar sobre els moviments del teu compte en qualsevol moment, si sospita que l´origen dels diners o els seus moviments són sospitosos. Per anar més enllà, necessitarà iniciar ja un procediment d´inspecció que se t´ha de comunicar.
El que el banc sí farà cada any, quan arribi el moment de presentar la declaració de la renda i de l´Impost sobre el Patrimoni, és girar la mateixa informació fiscal que t´ha enviat a tu. Aquesta informació inclou la posició (saldo en compte) en compte a final de l´exercici, amb els interessos que s´hagin generat i la retenció que s´ha aplicat.
Aquesta informació també abasta les teves inversions, sense importar que siguin dipòsits, fons d´inversió o qualsevol altre producte financer. Això sí, només reflectirà les retirades de capital juntament amb la retenció, per la qual cosa si tens dret a alguna deducció per reinversió, com passa amb els fons, hauràs tenir-la en compte.
Quines operacions comunica el banc
Més enllà de les comunicacions anuals la llei estableix que el banc ha d´informar sempre que es produeixin determinat tipus d´operacions referides a ingressos, retirades i traspassos. El que marca l´obligació d´informar és l´import de l´operació i el mitjà utilitzat. Aquests són els barems- Transaccions amb bitllets de 500 euros. En aquest cas no importa la quantia. El Tribunal Suprem estableix que els bancs han de reflectir aquestes operacions i informar sobre elles per possibles delictes de blanqueig.
– Operacions que superin els 10.000 euros.
– Pagaments i cobraments per més de 3.000 euros sempre que es facin en metàl•lic. Aquest límit de 3.000 euros s´aplica independentment de la manera d´ingrés a compte, llevat de les transferències, que no poden considerar-se un ingrés en el sentit estricte, ja que en realitat es transfereix els diners d´un compte a una altra. A Hisenda no li importa si has acudit a la sucursal per realitzar un ingrés en efectiu o si has utilitzat el caixer per ficar els diners al teu compte. De fet, en fer l´ingrés des del caixer el que fas és ingressar generalment en efectiu i en metàl•lic.
– Préstecs i crèdits per més de 6.000 euros.
L´entitat financera informarà de les persones que duen a terme les operacions, l´import, i també el número de compte i els seus titulars. Aquestes dades no només seran accessibles per a la Hisenda espanyola. En realitat qualsevol estat comunitari podrà creuar la informació que posseeix sobre residents a l´estranger. D´aquesta forma és més senzill perseguir el frau fiscal, a través de la Unió Europea i els països amb els que Espanya manté acords de col•laboració.
Cal pagar impostos per la retira o ingrés d´efectiu al banc?
Òbviament no. Treure diners al banc o ingressar-ne té per si mateix implicacions fiscals. Simplement hem de saber que, en cas que un moviment bancari superi els 100.000 euros, caldrà notificar-ho a través del model S1.
Una altra qüestió diferent és que Hisenda exigeixi saber d´on procedeix el capital en el cas dels ingressos per determinar si es tracta d´un guany patrimonial.
